Introducció

Com tot moviment amb una barreja de filosofia i interessos econòmics, el món del programari lliure i de codi obert sempre s’ha envoltat d’una certa atmosfera del que en anglès anomenen FUD: Fear, Uncertainty and Doubt; Por, incertesa i dubte. D’altra banda la realitat ens dibuixa un estat molt diferent. Les grans empreses tecnològiques contribueixen grans quantitats de codi en projectes de programari lliure, tant Google, Microsoft o Apple tenen projectes als que hi contribueixen dia a dia i en fan gala.

Tot i així seguim tenint la sensació que no en fem servir de manera general. Res més lluny de la realitat, cada cop que accedim a Internet, les nostres dades passen per diversos dispositius que utilitzen programari lliure, la gran majoria de les solucions web estan basades en tecnologies lliures tals com Apache, Nginx, PHP, .NET, GNU, i un llarguíssim etcètera. D’altra banda, la majoria dels productes que utilitzem no són programari lliure del tot ja que els creadors consideren que una manera d’assegurar-se el negoci és restringint-ne l’ús, tot i que no sigui necessàriament l’única ni la millor manera de fer-ho.

Podríem resumir l’èxit del programari lliure en permetre l’us i desenvolupament de programari a tothom per igual, reduint el cost.

En aquest article tractarem per què és fonamental facilitar la creació de tecnologies que facilitin l’establiment d’una xarxa de coneixement amb un focus en els avantatges que en pot treure un ciutadà d’un lloc concret, com Barcelona.

Històries

Citybikes

Dades obertes amb programari lliure per tothom - http://citybik.es

L’any 2007 a Barcelona es va instaurar un sistema de bicicletes pels ciutadans. Aquests disposaven de certs sistemes rudimentaris per accedir a certes dades que la concessionària del projecte permetia als usuaris de fer servir. Si bé això pot funcionar fins a cert punt, alguns ciutadans van creure que això es podia fer millor, com va ser el cas d’en Lluís Esquerda i Citybikes.

Quan fem servir programari propietari, no ens passa mai pel cap la possibilitat d’arreglar-lo o millorar-lo. De vegades inclús se’ns dóna la possibilitat de contactar algun autor i implorar millores o canvis. D’altra banda això és possiblement més feina que posar-se mans a l’obra i dedicar l’energia i coneixement per crear un sistema similar. Com que en Lluís no havia de satisfer ni clients, ni caps, ni plans de negoci, va poder crear el producte que ell desitjava com a ciutadà. No obstant, a l’inici es va trobar certs problemes simplement perquè les dades de Bicing en aquell moment no eren obertes.

Des de llavors el projecte de Citybikes ha crescut moltíssim transcendint Barcelona i oferint dades unificades per sistemes de bicicletes de més de 400 ciutats d’arreu del món, contribuïdes per ciutadans d’aquests països que en alguns casos possiblement no haguessin mai tingut una aplicació per conèixer l’estat de les bicicletes. Amb el temps, la comunitat internacional ha anat creant diferents aplicacions client pel sistema tant web com la majoria de les plataformes mòbils i ha contribuït la gran majoria dels diferents sistemes de bicicletes de les diferents ciutats del món. Un altre dels resultats més sorprenents de Citybikes és que s’hagi convertit en el standard de facto en sistemes de bicicletes compartides fins al punt que d’altres projectes hagin decidit aprofitar aquesta tecnologia, creada sota llicència lliure, per basar-hi d’altres projectes com CityMapper i Moovit. De la mateixa manera, diferents estudis universitaris s’han basat en les dades obtingudes de Citybikes per crear i analitzar coneixement sobre diferents ciutats, ja que és l’única manera uniforme i clara d’accedir a les dades. Un altre exemple seria com es fa servir Citybikes per explicar com tractar dades de manera general en diferents llibres.

Guifi.net

Organitzant la xarxa comunitària més gran del país - http://guifi.net

Fa bastants anys ja que Internet va arribar per quedar-se. Inicialment l’accés a la xarxa de xarxes es va fer mitjançant el cablejat telefònic que les grans operadores de telecomunicacions ja tenien desplegat. Les adaptacions necessàries per fer-ho possible han estat cares, fet que ha motivat aquestes empreses, tot i amb l’ajut de la inversió pública que han anat rebent, sempre hagin prioritzat les àrees amb un retorn econòmic més alt, bàsicament les grans ciutats.

Davant aquesta situació un grup de joves de la plana de Vic van passar a l’acció per dissenyar un sistema flexible que els permetés anar creant, de mica en mica, una xarxa que els interconnectés. La xarxa va créixer ràpidament. Amb l’ajut d’altres ciutadans amb necessitats similars, es van anar creant nodes que expandien la xarxa pel territori, fent arribar els seus serveis a més gent a cada pas. Un dels trets principals d’aquest creixement, i possiblement el fet que l’ha convertit en un projecte de xarxa oberta a nivell europeu, és que la gent hagi pogut crear aquests nodes fàcilment podent així contribuir a l’expansió de la xarxa de manera directa. Perquè això fos possible s’ha fet servir programari lliure tant per gestionar-ne l’organització com en la majoria dels nodes que conformen la xarxa.

Guifi.net és avui un dels projectes tecnològics comunitaris més grans de Catalunya, probablement el més gran. Mitjançant la combinació de les tecnologies sense fil i de les de fibra òptica actualment disposem d’una infraestructura de xarxa de comuns que ens permet satisfer les nostres necessitats de connectivitat, tant en un poble com en una gran ciutat.

Trovit

Emprenent amb una bona idea i una bona base - http://www.trovit.es

A la societat generem dades, aquestes dades les creem persones per d’altres persones, però és difícil que aquestes arribin a donar fruit, de fet ha estat un dels grans temes a solucionar des de que va sorgir Internet.

Al voltant de l’any 2007 un grup de 4 va fundar Trovit amb la intenció d’aglutinar certs anuncis, per la societat. Si bé no formava part de la seva missió, Trovit va adoptar diferents tecnologies lliures per la seva qualitat i facilitat d’adopció. Pot sonar trivial, però una de les tasques més delicades que adopta qualsevol projecte en començar és la decisió de les tecnologies base. Estem parlant concretament de projectes com Debian Linux, PHP, Lucene, Apache, MySQL i més tard Solr, com moltes altres empreses aleshores i inclús avui dia.

Han passat els anys i Trovit ha seguit el seu camí. En aquest camí, els enginyers de Trovit van adonar-se’n de que estaven arribant als límits de les tecnologies en les que es basaven. Això no va ser impediment però, ja que van podem col·laborar amb aquests projectes per tal de millorar-los. Per ells i per tothom. És molt potent el fet que pel seu camí passi millorar projectes, idees, que compartim entre tots. És probable que les contribucions de Trovit ajudessin a fer viables projectes d’arreu del món. Amb tota naturalitat. Avui dia Trovit té vora 120 empleats, ofereix servei a 46 països, des de Barcelona.

Wikipedia

informació sense límits - https://wikipedia.org

Allà per finals del 2000 el CEO d’un projecte petit anomenat Nupedia, Jimmy Wales, va tenir l’estrambòtica idea de començar una enciclopèdia que podria ser editada per tothom. Per dur a terme l’exòtica idea necessitaven una web que permetés l’enllaç i edició dels articles per part dels usuaris.

Wikipedia va començar el Gener del 2001 utilitzant UseModWiki i això li va permetre començar amb la idea de manera imminent i sense costos de producció de programari a mida i comprovar si realment era una idea de bojos o no. Cap a mitjans del 2001 Wikipedia havia crescut tant que era massa gran per UseModWiki, el programa se’ls havia quedat petit i era moment de començar a pensar en alternatives. Un estudiant d’universitat que era editor de Wikipedia va començar un nou programa utilitzant un aleshores nou llenguatge de programació anomenat PHP i una base de dades anomenada MySQL, tots dos programari lliure. Gràcies a les característiques de PHP i a l’ús d’una base de dades el nou programa va funcionar bé fins que de nou es va quedar petit. Amb tota l’experiència guanyada en aquest temps Lee Daniel Crocker va començar el que esdevendria la base del projecte que finalment al 2003 es va conèixer com MediaWiki, el programari en que es basa Wikipedia.

L’impacte de la cultura lliure ha anat més enllà del programari lliure. El sol fet d’haver adoptat una llicència adequada dins les Creative Commons, ha assegurat que, de la mateixa manera que els desenvolupadors contribueixen a diferents peces de codi, es pugui construir entre tots una enciclopèdia. Wikipedia ha superat totes les barreres, arribant a més de 200 idiomes, milions d’articles. Costa imaginar una altra manera d’arribar a aquests números, si no és perquè qualsevol persona hi pot contribuir i aportar el que cregui que ha d’aportar. Per exemple, a casa nostra vam estar impulsors d’aquest moviment, sent la primera edició no anglesa en publicar un article. A partir d’aquí, Amical Wikimedia ha treballat molt per assegurar que la Viquipèdia estigui viva i formi part del nostre dia a dia.

MediaWiki és programari lliure, utilitzat per milers de pàgines web i només una petita part del seu desenvolupament el fa la Wikimedia Fundation, l’entitat responsable de Wikipedia. La resta del desenvolupament la fan totes les persones que o bé necessiten adaptar el programa o arreglar errors per tal que MediaWiki funcioni millor pel seu ús. Si la Wikipedia és un projecte molt inclusiu, MediaWiki ha arribat on Wikipedia no podia. Avui dia podem trobar wikis de tota mena, que la gent s’ha instal·lat. Ho fa servir per comunicació interna o externa: universitats, organitzacions, i un llarg etcètera.

La informàtica personal i Linux

La informàtica personal ha estat, des del dia que va arribar als mercats, un espai de la informàtica que sentim proper ja que qui més qui menys cada dia acabem fent servir un ordinador, una tauleta o un mòbil intel·ligent. La informàtica personal i certes parts de la professional és especial, ja que és un dels pocs espais en els que el programari és producte central i no accessori. La llibertat en la informàtica personal ha estat tema de discussió des de fa molt de temps i està guanyant rellevància sobretot des que sabem del cert que els sistemes proprietaris fan usos de les nostres dades dels que no som conscients.

Tot i així, fa molt de temps que parlem de sistemes operatius lliures, es parla d’UNIX, GNU i BSD des dels anys 80, inclús abans que es s’entengués la informàtica personal com a tal. Aquests sistemes han evolucionat continuadament. Com dèiem abans, GNU/Linux, la conjunció del nucli Linux i les eines de GNU, les podem trobar arreu: des de servidors, telèfons mòbils, ordinadors personals, cotxes, neveres i un llarguíssim etcètera. Tot i que no s’ha acabat d’adoptar definitivament, hi ha molts projectes que s’han ocupat de fer possible que avui dia el programari lliure sigui viable com a plataforma: KDE, Ubuntu, Gnome, LibreOffice són alguns exemples d’aquests projectes i es dóna el cas que hi ha desenvolupadors de tots aquests projectes a casa nostra que veuen com aquesta feina no s’acaba d’aprofitar a casa, com a tots ens agradaria.

Tant escoles catalanes com escoles a Taiwan, equips de producció de pel·lícules o governs com el de la ciutat de Múnic, tenen com a denominador comú el fet d’utilitzar programari lliure com a plataforma de treball. Al programari lliure li queda feina a fer per arribar a totes les llars, però es tracta de feina de promoció i educació més que funcionalitat tècnica. Ens han ensenyat a fer servir eines que no controlem i això ens atrapa. Tot i així, res ens impedeix alliberar-nos-en exceptuant és clar, els agents comercials.

Drupal.cat

La porta a Internet - http://www.drupal.cat/

Internet és un molt bon aparador per compartir idees i obre la possibilitat d’arribar a milers de persones amb facilitat. Això ho veiem clar avui, i també ho va veure clar el grup d’amics en començar a desenvolupar Drupal l’any 2001. Inicialment era sistema de fòrums que ha evolucionat convertint-se en un dels CMS més importants del món. En aquest cas, no es tracta de com un projecte de programari lliure s’ha obert pas entre productes privatius, sinó de com ha influït la llicència lliure per aconseguir arribar a publicar milers de pàgines web d’organitzacions i empreses d’arreu del món. Greenpeace, The Economist i The White House són algunes de les organitzacions que s’hi han basat.

La raó d’aquest èxit no la trobarem buscant una empresa multimilionària amb un exèrcit d’agents comercials, sinó perquè tot i la complexitat que ofereix el sistema, ens trobem amb un sistema fàcil d’adoptar i adaptar que la gent s’ha fet seu. A casa nostra trobem Drupal.cat, una comunitat catalana que han viscut entre el focus local, creant trobades i esdeveniments per formar sobre la tecnologia, però també col·laborant amb l’organització de DrupalCon, que és la trobada anual de l’associació internacional, que va venir a Barcelona l’any 2015 per discutir el desenvolupament de la plataforma i les últimes novetats.

Aquí veiem clarament quin és el rol de la comunitat en els projectes de programari lliure. Tan bon punt el desenvolupament d’un sistema és distribuït i obert, guanyem la possibilitat de que qualsevol hi col·labori. De vegades serà gent que té ganes d’ajudar a crear una eina millor, de vegades serà una organització que vol assegurar la salut i continuïtat de la tecnologia en què es basa. Aquests recursos posats en comú ens oferiran una xarxa de coneixement viva que permetrà que la gent es formi i pugui fer seva les tecnologies. D’aquesta manera, una comunitat oferirà una oportunitat a les noves iniciatives que necessitin fer servir la tecnologia, en aquest cas, web.

Aquest no és un cas únic, si bé un cas d’èxit de col·laboració entre empresa i comunitat, en el món del programari lliure en trobem molts d’altres: WordPress, AngularJS, etc. Internet s’ha fet amb programari lliure i especialment els productes per Internet en saben treure profit.

decidim.barcelona

Programari lliure fet per l’administració pública - http://decidim.barcelona

Les administracions públiques són una bona part del consum de programari al món: utilitzant des d’informàtica personal fins a grans centres de computació. Finançades per la ciutadania, aquestes institucions gestionen dades personals i privades: impostos, historials sanitaris o dades sobre la qualitat de l’aire. El programari lliure és la millor eina per assegurar una major eficiència de la despesa pública i una garantia de transparència.

Qualsevol infraestructura pública s’ha de plantejar en sintonia amb la ciutadania que normalment hi és present durant el transcurs de tot el projecte: plantejament, disseny, execució i evolucions futures. Aquesta és una pràctica molt establerta quan parlem d’actius comuns com poden ser una nova plaça al barri o l’arranjament d’un carrer. L’administració també s’assegura de que un cop finalitzada l’execució del projecte la nova infraestructura aporti valor d’una manera prolongada en el temps i que futures evolucions seran factibles.

El programari és també infraestructura i com a tal ha d’estar subjecte a les mateixes bones pràctiques que qualsevol altre actiu mancomunat que desenvolupi l’administració pública. Un error comú és tractar el programari simplement com una eina per arribar a un fi enlloc de bases en les que creixerà la societat.

Per exemplificar una mica al que ens referim, hem decidit analitzar breument el desenvolupament del projecte decidim.barcelona que serveix precisament per fonamentar la democràcia participativa.

Cap al setembre de 2015 l’Ajuntament de Barcelona va decidir realitzar part del Pla d’Acció Municipal (PAM) col·laborativament amb la ciutadania. Calia una eina per dur a terme aquest procés participatiu de manera massiva, on milers de ciutadans hi poguessin participar. I havia d’estar operativa en 3 mesos.

Aquesta limitació deixava a l’ajuntament únicament amb dues opcions: reutilitzar programari lliure o llicenciar programari de tercers.

Quan llicenciem programari a tercers, generalment estem adquirint un permís per utilitzar-lo durant un temps i de manera limitada. Tot i que possiblement l’ajuntament hagués pogut executar el procés participatiu del PAM, el retorn d’aquesta inversió en programari hauria estat inexistent i l’ajuntament hauria caigut en la trampa de tractar el programari només com un medi per executar el PAM i no un fi en si mateix: instaurar una infraestructura per la democràcia participativa.

Com més invertim en un sistema informàtic, més dependència hi creem. Si aquest sistema està controlat per una única entitat creem un monopoli de facto, on només un proveïdor és capaç de respondre les nostres necessitats (en aquest cas de l’ajuntament). És com si les bombetes de l’enllumenat públic fossin especials i només una empresa de tot el món pogués fabricar-les i reparar-les. Aquesta dependència elimina la competència i crea una relació asimètrica entre l’ajuntament i l’empresa.

L’ajuntament de Barcelona però va decidir adoptar un programa lliure anomenat Consul per dur a terme el procés participatiu del PAM. Una vegada finalitzat el procés aquesta inversió en programari va deixar com a retorn no només el resultat del PAM sinó també una infraestructura pública de participació ciutadana. Això ha permès que l’ajuntament de Barcelona pugui dur a terme més processos participatius a un cost molt reduït.

El retorn d’aquesta inversió no es queda només a l’ajuntament de Barcelona ja que la necessitat de prendre decisions de manera mancomunada és compartida per moltes entitats públiques i privades que ara disposen d’una plataforma per poder dur a terme els seus processos participatius a un cost molt reduït i que podran contribuir en el seu desenvolupament i adaptar el programa a les seves necessitats o bé ells mateixos o contractant qualsevol proveïdor.

Conclusió

El programari lliure ha guanyat.

Gairebé tots els projectes que es desenvolupen avui dia estan basats en programari lliure, des del més petit dels projectes que una programadora aficionada està desenvolupant a un petit poble de la rodalia, fins els grans projectes de les grans corporacions com poden ser Google o Facebook. Això és possible pel fet que amb el programari lliure tothom hi pot guanyar: rics i pobres, grans i petits. Tot i així, no podem baixar la guàrdia. És un món que canvia constantment i hem d’assegurar que anem al ritme que toca, i que no donem passos en fals.

Havent repassat aquests casos, què ens està aportant realment la llibertat del programari?

Per Aleix Pol i Àlex Fiestas.

Agraïments: Albert Astals, Roger Baig, Miquel Canes, Rafael Carreras, Cristina Chumillas, Lluís Esquerda, Mònica Garriga, David Gómez, Màrcia Morales, Wouter Tebbens, Marc Torres